Aquí va avui una dedicatòria als "bojos" del món, que m'ha agradat molt. A aquells agosarats que han trencat amb tot, i han marcat diferència. A aquells que s'han atrevit a viure, a somiar, i a fer realitat els seus somnis... passés el que passés, o fos el que fos, el que pensessin els altres. Gràcies a ells, crec que el món és un lloc molt més humà i enriquidor. Una dedicatòria molt bonica, un clam a la vida i a deixar-nos de prejudicis. Un clam a que tots som importants a l'hora de fer petits canvis.

This is dedicated to the "crazy" ones. To all those who dared to live life beyond its apparent boundaries. To those who dared to walk against the crowd, for good, to dream, and to make their dreams come true... no matter what others might think, or disagree. Thanks to them, I believe the world is a much human and enriched place today. This is a call to life, and to leave prejudice behind. This is a demonstration that we all matter, and that we can all change things, for good.

(English video)

-English script-
"Here’s to the crazy ones. The misfits. The rebels. The troublemakers. The round pegs in the square holes. The ones who see things differently. They’re not fond of rules and they have no respect for the status quo. You can quote them, disagree with them, glorify or vilify them. But the only thing you can’t do is ignore them. Because they change things. They push the human race forward. And while some may see them as the crazy ones, we see genius. Because the people who are crazy enough to think they can change the world, are the ones who do".

-Catalan translation-
"Aquesta va per als bojos. Els inadaptats. Els rebels. Els que porten problemes. Peces rodones en forats quadrats. Els que veuen les coses de manera diferent. Ells no s’atenen a les normes, i no tenen cap respecte per l’statu quo. Podeu citar-los, contradir-los, glorificar-los o vilipendiar-los. L’única cosa que no podeu fer, però, és ignorar-los. Perquè ells canvien les coses. Ells empenyen la humanitat endavant. I mentre alguns els poden veure com a bojos, nosaltres hi veiem genis. Perquè la gent que és prou boja com per creure que pot canviar el món, és la que el canvia".

Kilian Jornet Abandona La Cavalls Del Vent / Kilian Jornet Takes A Break In Cavalls Del Vent

Avui adjunto aquí un petit reportatge sobre l'abandonament de Kilian Jornet a la cursa Cavalls del Vent. Aquest sensacional esportista català, davant la sorpresa de tothom el passat mes d'octubre, en plena carrera i a escassos metres de la primera posició, va parar i va decidir dir prou a allò que estava fent. Kilian gaudeix a la muntanya, però a vegades la trajectòria que prenen les coses fa que tot canviï i perdin el sentit. Quan això passa, crec que pot ser bo dir "prou" d'alguna manera, estirar la palanca del fre de mà, aturar el tren que estem portant i preguntar-nos si la direcció que estem prenent -sigui en l'àmbit que sigui de les nostres vides- és la que realment volem. És cert que avui tot va molt ràpid, potser massa a vegades, i de temps per estirar el fre i escoltar-nos, n'hi ha més aviat poc!

"A veces hay que cerrar los ojos, y entonces se puede ver cuál es la verdadera belleza".

I want to share with you today a tiny documentary about Kilian Jornet's abandonment in the Cavalls del Vent race last October, in 2011. He did something unexpected before our eyes, just a few meters away from the first position. Kilian loves running, but sometimes the circumstances surrounding a subject change, and then the subject loses all meaning. So he decided to stop. He decided to quit doing something that had no meaning for him. I think that this can be applied to many aspects of our lives, where we are usually driving fast trucks without using the hand-break, without realizing if the road we are in is leading us to the places we really want.

"Sometimes you have to shut your eyes, so you can see the real beauty".

(Spanish with English subtitles video)