Avui m'han donat una notícia molt trista. Cada dia arriben noves vides, però també d'altres se'n van. Impotència pel que no hi és, i tristesa pels que es queden. Això m'ha fet recordar d'un vídeo que tenia pendent de penjar aquí. Crec que és preciós de principi a fi, les imatges, la música, i el que simbolitza. I més encara pel fet de ser representat per Castellers de la nostra terra -concretament l'escena té lloc davant les portes de la Catedral de Girona-. No sé si són les imatges, o la música, o que jo també "ho porto dins", que cada vegada que el miro em cauen les llàgrimes des del primer segon fins a l'últim. Així doncs, l'important és aixecar-se després de tot...
Today is a bit of a sad day. It is true that new lives arrive every day to this World, but it is also true that some others leave, as well. Helplessness for the one that is gone, and sadness for the ones left in here. This reminds me about a video I still had not posted yet. I think that this is one of the most beautiful videos I have ever seen, for the images, the music, and what it means. Moreover, also because it is represented by Catalan "Castellers". "Castellers" would be human castles, a Catalan tradition and part of the culture and heritage of this land, something declared by UNESCO to be amongst the Masterpieces of the Oral and Intangible Heritage of Humanity. These images are really moving for us, I hope you like them, too. The meaning, as you will guess, is that no matter how many times you fall down... the important part is how you rise up again, after all.
(Veure en pantalla completa! / View in wide screen!)