Avui adjunto aquí un petit reportatge sobre l'abandonament de Kilian Jornet a la cursa Cavalls del Vent. Aquest sensacional esportista català, davant la sorpresa de tothom el passat mes d'octubre, en plena carrera i a escassos metres de la primera posició, va parar i va decidir dir prou a allò que estava fent. Kilian gaudeix a la muntanya, però a vegades la trajectòria que prenen les coses fa que tot canviï i perdin el sentit. Quan això passa, crec que pot ser bo dir "prou" d'alguna manera, estirar la palanca del fre de mà, aturar el tren que estem portant i preguntar-nos si la direcció que estem prenent -sigui en l'àmbit que sigui de les nostres vides- és la que realment volem. És cert que avui tot va molt ràpid, potser massa a vegades, i de temps per estirar el fre i escoltar-nos, n'hi ha més aviat poc!
"A veces hay que cerrar los ojos, y entonces se puede ver cuál es la verdadera belleza".
I want to share with you today a tiny documentary about Kilian Jornet's abandonment in the Cavalls del Vent race last October, in 2011. He did something unexpected before our eyes, just a few meters away from the first position. Kilian loves running, but sometimes the circumstances surrounding a subject change, and then the subject loses all meaning. So he decided to stop. He decided to quit doing something that had no meaning for him. I think that this can be applied to many aspects of our lives, where we are usually driving fast trucks without using the hand-break, without realizing if the road we are in is leading us to the places we really want.
"Sometimes you have to shut your eyes, so you can see the real beauty".
(Spanish with English subtitles video)
